Des dels 5 anys que, en Tomàs, fa coses bastant estranyes, de nena, és un noi molt efeminat i no ens agrada gens, ens fa angúnia.

Ell mai ens ha dit res respecte a com se sent, però ens és igual perquè ell és un noi i als nois els hi agraden les noies, això no pot canviar-ho i punt.

Sempre discutim amb l’àvia Mª Àngels, perquè ella creu que a cadascú li agraden coses diferents i aquest és el seu cas i no passa res, però nosaltres no estem gens d’acord. A més això de ser homosexual és una cosa que ara s’ha posat de moda, com la resta d’aquell col·lectiu, ja que surt molt a les pel·lícules i a la televisió, els hi està enganxant a tots, sense pensar que respecte a la bíblia és pecat i antinatural! Nosaltres que anem cada dissabte a l'església no ens ho podem permetre, ja ens miren malament perquè és molt marieta, imaginat si fos "gay"!

La veritat és que creiem que és curable, fa falta temps i paciència, però serà necessari per treure’l d’aquell malson i horrible estil de vida.

L’altre dia vam veure a uns "gays" que s’estaven petonejant enmig del carrer, clar, després es queixen, però bé que provoquen la societat i no respecten  la resta de persones fent això.