De fora , semblava una família d'alló més normal, una mare i un pare ben conservats i educats, la filla Marta, adolescent, centrada i responsable. L’àvia vídua, que també vivia sota el mateix sostre, era comprensiva i moderna. I finalment el fill petit, en Tomàs, era un noi molt independent i semblava segur de si mateix, menys per un enorme secret.

Us estareu preguntant quin és el secret d’en Tomàs, doncs bé, era un secret molt secret, era tan secret que només el sabia la seva àvia. No el podia dir, ja que els seus pares no respectaven els seus pensaments.

Ell els el volia dir, perquè ja estava fart de guardar aquest secret, però quan va anar-hi decidit els va escoltar criticant la diversitat sexual, així que va fer mitja volta i enfadat i decebut va tornar a la seva habitació pensant que l’única persona que el podia ajudar i entendre era la seva àvia, per això era la única persona de la família que ho sabia.

A l’escola, tothom el respectava i ningú deia mai res, ja que ho normalitzaven, tot i que ell mai ho va haver de dir. La seva millor amiga, la Laia, ho va deduir però mai va creure necessari treure el tema o preguntar-li-ho.